Atendre el problema del malbaratament alimentari és un dels elements protagonistes dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que 193 països van adoptar el setembre de 2015 per transformar el món. Actualment, multitud d’iniciatives nacionals, regionals i locals donen visibilitat a la crida internacional de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de fer front al problema del malbaratament alimentari amb la intenció de proposar mesures més decisives que millorin la seguretat alimentària i redueixin la petjada mediambiental dels sistemes alimentaris.
Les xifres apunten que la major part de malbaratament alimentari es produeix a les llars. En l’informe del PNUMA (2021) es reconeix que el 61% del malbaratament alimentari generat el 2019 –quasi 570 milions de tones- es produeix a nivell domèstic. Caldria preguntar-se, emperò, si la responsabilitat d’aquest volum de residus orgànics desaprofitats ha de recaure únicament en les famílies i resta d’unitats de consum. Respostes afirmatives deixarien fora de l’equació causes i aspectes essencials de la problemàtica que també depenen de la resta d’agents del cicle alimentari. No s’hauria de confondre el lloc on es produeix un desaprofitament alimentari amb la seva causa.
Una part important del malbaratament alimentari generat diàriament és deguda al menyspreu cap a alguns productes agroalimentaris degut a la seva mida, forma o color. Molts aliments d’horta són rebutjats pels propis productors, pels grans distribuïdors comercials i pels consumidors perquè són petits, perquè tenen formes i colors peculiars o bé perquè tenen alguna taca o algun cop. També se subestimen alguns aliments perquè s’acosten a la data de caducitat o de consum preferent. Tots aquests productes mantenen intacta la seva qualitat nutricional, però en la majoria del casos no tenen accés als circuïts de venda i s’acaben perdent a les finques de producció o bé desaprofitant a les prestatgeries dels comerços i als rebosts de casa, contribuint a la generació de malbaratament alimentari.
Davant aquest escenari, és necessari recuperar el valor dels aliments i avançar cap a un sistema alimentari eficient, just, més responsable i sostenible. Tenim al davant el repte urgent i transcendental de no desestimar cap factor generador de malbaratament alimentari i trobar solucions compartides entre tots els agents de la cadena alimentària, des de les persones productores a les consumidores, passant per les distribuïdores, comercialitzadores i restauradores. Cada actor ha d’acceptar la seva responsabilitat i adoptar accions resolutives de forma particular i col·lectiva
És per això que hem volgut acollir aquesta exposició als nostres establiments per tal que la població prengui consciència del repte que tenim com a societat.